Sobre mi

Aquesta web no naix d'una estratègia ni d'un pla perfecte. Naix més aviat d'un impuls. De diversos punts d'inflexió, d'aquells moments en què la vida es torna rígida i un entén que el temps no és infinit… i que hi ha històries que s'han de contar ara.

Sóc escriptor, creador de jocs i dibuixant autodidacta… o almenys això pretenc, però sobretot intente recordar la infància que vam tindre, per entendre una mica millor la que viuen ara els nostres fills.

Durant anys he anat guardant records d'una altra manera de créixer: vesprades al carrer sense mirar el rellotge, jocs que ens inventàvem sobre la marxa, còmics que passaven de mà en mà i quaderns on qualsevol cosa podia convertir-se en una història. Hui observe una altra infància, intensa però diferent, més ràpida, més digital, i la meua inspiració neix just ahí, entre aquests dos universos.

Intente acostar una mica més aquests dos mons, per aprendre, i perquè he comprés que no hem de perdre aquella manera de veure la vida.

Quasi sense adonar-me'n vaig començar a dibuixar, després van arribar les històries, i després els jocs: petites excuses per compartir temps de veritat, perquè els xiquets imaginen sense límits i perquè els adults recorden que una vegada també ho van fer.

La meua filla és el motor de tot aquest univers. Per a ella vaig començar a dibuixar en plena pandèmia, aprenent de manera autodidacta, equivocant-me i tornant a començar. Més tard vaig comprendre que créixer també és demanar ajuda i vaig decidir formar-me en una acadèmia.

Així va nàixer aquesta web, amb el propòsit de provocar emocions a través de dos camins diferents:

Jlurbook, on viuen les històries, els dibuixos i els jocs, i Ayri, un espai inspirat en la meua filla, encara per descobrir però que donarà molt de què parlar.

No trobaràs fórmules màgiques, però no crec en l'entreteniment buit. Crec en la curiositat, els reptes creatius, en la nostàlgia com a brúixola per apartar-nos de les pantalles i en la imaginació com a refugi.

Vull pensar que, si has arribat fins ací, és perquè tu també has sentit eixe desgast, eixa urgència per apagar el soroll, asseure't en el sòl i permetre't el luxe de tornar a jugar per pur capritx.